|
(Miguel Ramis )
EIVISSA CARTAGINESA Eivissa és un cas
a part dins del conjunt de les Illes, ja que fou l'única
que fou objecte d'una colonització cartaginesa total.
La data de l'arribada dels púnics, 654 a. C., segons
la tradició greco-llatina, que ha estat confirmada,
aproximadament, per descobertes arqueológiques molt
recents. Es molt probable que durant la primera fase,
segles VI, V, fos, essencialment, una factoria, localitzable
a l'actual ciutat. Entrat el segle V, la factoria es
convertí en una veritable ciutat, de la qual coneixem,
sobretot, la gran necròpolis del Puig des Molins. D'aquesta
època són també una serie d'establiments rurals, petits,
repartits gaire bé per tota l'illa, coneguts a través
dels seus cementiris. També cal assenyalar els santuaris
fins ara identificats: un en cova (cova des Cuiram,
o Cuieram) i altres a l'aire lliure.
ÉPOCA ROMANA Els romans ocuparen Mallorca
i Menorca el 123 a. C. No coneixem el moment de la incorporació
d'Eivissa, que sembla que fou per pacte i no per conquesta.
A Mallorca fundaren dues ciutats de nova planta, d'urbanisme
netament romà: Palma i Pollentia (Alcúdia), que es mantingueren
durant tota l'època romana com a ciutats principals.
Altres nuclis urbans, que arribaren a tenir categoría
de "municipi' romà, sorgiren de la pervivéncia ó de
poblats indígenes de l'època talaiòtica, dels quals
l'unic que coneixem amb nom i situació és el de Boceor
(o Bocchor) al port de Poliença, però n'existí un altre
el SE de l'illa, a ses Salines, i un tercer de situació
incerta. Una de les característiques del poblament romà
és la continuitat de vida a molts poblats talaiòtics,
una part dels quals foren habitats fins als darrers
segles de l'Imperi, i la poca quantitat de viles rurals
d'estil romà tipic. A Menorca les dues ciutats foren
Mago (Maó) i Iamo, habitualment identificada amb Ciutadella;
també ni hagué un petit nucli urbà, Sanissera, a sa
Nitja. La continuitat dels llocs d'habitació talaiòtics
també es força corrent. A Eivissa continuà la ciutat
d'época púnica, que correspon a la Vila actual. Hem
assenyalat la zona de SE de Mallorca on han estat descoberts
vestigis de cadastre agrícola, del tipus de "centuariació".
ÉPOCA PALEOCRISTIANA Des de la fi del
món romà fins a l'arribada de l'Islam, la historia de
les Balears i les Pitiüses és molt incerta, ja que els
documents són molt escassos. Un dels punts més ben coneguts
és la presencia d'una série de basiliques, mostra del
culte cristià, a partir dels segles VI i VII, a Mallorca
i a Menorca. Totes corresponen al tipus bàsic de basílica
cristiana de la seva època, molt petites. Totes les
que coneixem son d'àrea rural, i notés la de l'illa
del Reu de Maó es pot relacionar amb la ciutat, la que
hi és molt a prop. Es evident, pero, que devia haver-hi
temples del mateix tipus a les ciutats.
sa -com és més probable- o constructiva, com a pilar
central d'un edifici. Part dels poblats d'aquesta época
talaiòtica continuaren habitats durant el temps romà.
123 B.C.--- Romans take control of the island after
roman consul Quinto Cecilio Metelo commands an expedition
against the Balearic Islands to stop the pirates that,
from Mallorca, attacked roman ships in the Mediterranean
Sea. A total of 3000 roman colonist arrive to the isla
nd after all pirate action has been eliminated. Palma
share the position of most important town of the island
with Pollentia (situated in the North coast).
Ver mapaweb: área
de paret seca
Ver tipologías de piedra
|
