|
(Miguel Ramis )
http://www.atlas-iap.es/~pepcardo/index.shtml?http://www.atlas-iap.es/~pepcardo/hstmallo.htm
EDAT MODERNA MALLORCA A LA PRIMERA MEITAT
DEL SEGLE XVI A Mallorca, durant la primera meitat del
segle XVI, varen tenir lloc una série d'importants esdeveniments,
com van ser: les primeres actuacions del Tribunal de
la lnquisició, fundat l'any 1490, contra els jueus conversos;
les lluites de bandolers entre diverses famílies nobles,
dividides en clans, cada un d'ells amb la seva corresponent
clientela de bandolers; les plagues de fam provocades
per les males collites de grans de la década final del
quatrecents i començaments del XVI, i les contribucions
en homes, naus i doblers a les guerres de Nàpols i expedicions
nord africanes de Ferran el Catòlic, com la defensa
de Bugia l'any 1515, que fou dute a terme pel virrei
Gurrea amb una flota integrada por tres mil homes. D'entre
tots aquests fets, destaca la revolta de les Germanies,
protagonitzada pels menestrals de Ciutat i els pagesos,
a començaments del regnat de Carles I, després d'haver-se
produit l'alcament de les Germanies de Valencia i de
les Comunitats de Castella. Es tractà d'una clara reacció,
com he havia estat l'alçament forà de l'any 1450, contra
els nombrosos impostos instituits per cobrir el desequilibri
generat a la balança de pagaments comerciàls, a causa
de l'excés de géneres importats per damunt els exportats.
Aquells que no varen voler abraçar la causa agermanada
emigraren a Eivissa, com es el cas del virrei Gurrea,
a Menorca o a Catalunya, o es refugiaren darrera la
murada d'Alcúdia, en resistiren tres assetjaments de
l'exércit agermanat. Per l'octubre de l'any 1522 va
desembarcar un cos de l'exércit enviat pels Regents
de Carles V per a esclafar els agermanats i retornar
a la situació de 1521. Ciutat fou ocupada el març de
l'any 1523. La Germanía va aguditzar el bandolerisme,
endémic de llavors ençà a l'Illa, mentres seguíen les
males collites de cereals i els augments dels preus
augmentava el malestar social. Durant la primera meitat
del segle XVI, per altra banda, foren nombrosos els
atacs dels pirates a diversos punts de l'Illa, la qual
cosa va motivar, a la segona meitat de la centuria,
la construcció de bon nombre de talaies i torres costaneres,
al litoral, amb la finalitat de prevenir incursions
d'aquest tipus. Caries V estigué a Mallorca en dues
ocasions: la primera vegada va fer escala a Alcudia,
quan es dirigida a Alger a assestar el cop a Tunis l'any
1535. Ciutat de Mallorca fou el punt de concentració
de l'armada que el 1541 pretenia l'expugnació d'Alger
que va acabar amb un fracàs rotund. Els anys 1601 i
1603 es va tornar a intentar la conquesta d'aquell niu
de pirates que obstaculitzava la lliure navegació pel
Mediterrani, amb la col-laboració de mallorquins, peró
hom no hi reeixí.
PORTS D'IMPORTACió DE CEREALS A MALLORCA
DURANT EL SEGLE XVI Mallorca va ser una zona habitualment
deficitaria quant a la seva producció de blat. Més de
la meitat de les seves collites durant aquesta centúria
varen ésser insuficients per cobrir les necessitats
internes de consum de l'Illa, la qual cosa va forçar
a recórrer a importacions de grans des de tota una série
de mercats subministradors de l'exterior. La dependencia
per a la subsistencia de la població de l'Illa dels
cereals importats des d'aquests mercats fou en determinats
anys crucial. No gens menys, vull indicar que no es
poden identificar els ports d'embarcament de cereals
amb els mercats abastidors. Durant el segle XVI, el
principal mercat fou essencialment el mercat sicilià,
seguit del barbaresc nord-africà, el sard, el castellà,
els dels altres regnes de la Corona d'Aragó, el del
migdia francés i el de la Península Italiana. A finals
del segle XVI, comançaren a decaure les importacions
de blat sicilià, i varen començar a cobrar importància
les que procedien del Bàltic, les quals prosseguiren
durant tot el segle XVII, transportades amb naus holandeses,
flamenques o engleses.
IMPORTACió D'ESCLAUS A MALLORCA DURANT
EL SEGLE XVI Com a consecució d'una activitat molt en
boga durant l'edat mitjana, el primer terç del segle
XVI a Mallorca va conéixer un tràfic d'importació i
exportació d'esclaus prou vigorós. Els esclaus solían
ésser musulmans, els quals en arribar a Mallorca ja
tenien senyor -metges, mercaders, propietaris agrícoles,
artesans i alguns canonges- que els usaven per treballar
la terra, en la construcció de Ciutat, per al servei
domàstic, per a realitzar intercanvi amb esclaus cristians
o amb qualque individu que es trobava captiu fora de
l'Illa, i sobretot els mercaders, els solían adquirir
per a la compra-venda. Les sortides acostumaven a fer-se
a fi de rescatar qualque esclau cristià que hagués estat
empresonat, o en el cas que un mercader el remitís a
un particular que residís fora de l'Illa, i fins i tot
va arribar a sortir algun esclau llibert per dedicar-se
a algun ofici en un altre país. Solíen pagar "drets
d'entrada i d'axida" a la Universitat, dret que s'arrendava
a un "col-lector" que bestreia una quantitat a l'altre,
el qual li permetia la recaptació. El seu lloc de procedencia
era divers, bé que el nucli de major importació fou
l'illa de Sicília, seguida de Sardenya, Llevant i Nàpols.
Quant a l'exportació, el lloc de major absorció era
Alger.
MALLORCA SOTA ELS AUSTRIES Les principals
institucions autònomes de govem que regentaven l'Illa,
com el Gran i General Consell, els jurats, els sindics
clavaris, etc. juntament amb els càrrecs dependents
directament del poder reíal, com el Virrei o el Procurador
Reíal. Els càrrecs representatius d'aquestes institucions
es renovaven anualment pel sistema d'insaculació -o
de "sort i sach" és a dir, mitjanqant l'extracció de
l'interior d'una bossa, on figuraven els noms dels candidats
a la plaça, d'un nom d'entre ells, règim molt oposat
al monopoli perpetu dels càrrecs. Destaca aquí la fundació
de la Reíal Audiència l'any 1571, per intentar posar
ordre a l'embrollament complex de jurisdiccions. Les
jurisdiccions especials que existíen a l'Illa, dificultaven
enormement la repressió del bandolerisme i l'administració
de justícia amb agilitat i rectitut.
GUERRA DE SUCCESSió Les Illes, després
d'haver acceptat com a legítim hereu de la Corona d'Espanya
Felip de Borbó l'any 1701 , varen prendre partit, com
la resta de regnes de la Corona d'Aragó, l'any 1706,
per l'Arxiduc Carles d'Austria, el qual proclamaran
legítim sobirà. Amb el nom de Carles III. A partir d'aquest
moment, Mallorca i Eivissa varen militar públicament
en la defensa de la causa austriacista, àdhuc fins després
d'haver finalitzat la Guerra de Successió i haver-se
firmat la pau d'Utrecht (1713) entre les grans poténcies
europees. Amb aquest tractat es va estipular, entre
moltes altres coses, el fet que la Monarquía hispànica
cedís el domini de l'Illa de Menorca a Anglaterra. Malgrat
l'acord internacional, ni catalans, ni mallorquins ni
eivissencs varen volar reconéixer Felip V com el seu
sobirà a causa de la desconfiança del manteniment de
les seves lleis privatives, furs, privilegis i franqueses
amb qué s'havia governat fins llavors i des de temps
ancestrals, tal i com havia ocorregut ja amb Valencia
i Aragó. Després d'ocupacio de Barcelona, el día 11
de setembre de 1714, els darrers territoris que es varen
resistir a caure sota el domini felipista, a causa de
la tenacitat del darrer Virrei austracista Marqués de
Rubí, foren Mallorca i Eivissa, les quals no es rendiren
completament fins que l'esquadra comandada pel Cavaller
d'Aspheld va provocar-ne la rendició entre juny i juliol
de l'any 1715.
DECRETS DE NOVA PLANTA Pels Decrets de
Nova Planta, l'antic Regne de Mallorques, esdevingué
provincia. Va passar a exercir-hi l'autoritat suprema
el Capità General, el qual reemplaçà l'antic càrrec
de virrei; es va abolir el Gran i General Consell i
el substituí en les seves atribucions la nova Reíal
Audiencia reformada; va cessar el sistema de la insaculació
-"sort i sach"- per a l'extracció dels oficis de jurats,
els quals foren també suprimits. Llurs facultats en
els assumptes administratius i econòmics els recollí
un nou Ajuntament, compost a Palma por 20 regidors vitalicis,
12 el d'Alcúdia i als restants pobles d'acord amb llur
població, tots ells anomenats per la Reíal Audiència.
Els regidors de Palma, nom que adoptà Ciulat de Mallorca,
eran designats pel Rei previ informe de la Reial Audiencia;
s'aboliren també ols oficis de mostasser, executor,
batlle, veguer, sindic, claver , morber, comptador,
bollador i altres. Foren derogades les disposicions
sobre estrangeria per tal que els càrrecs poguessin
ésser exercits també pels no naturals de les Illes.
Els oficis menors de Ciutat devien ésser designats per
l'Ajuntament, com el clauer, auditors de comptes, etc.
L'Intendent va substituir el Procurador Reíal, mentre
que desaparegué l'antiga autonomia econòmica i financera
de l'illa i es congelava el dret foral mallorquí.
Ver mapaweb: área
de paret seca
Ver tipologías de piedra
|
