(Miguel Ramis )


OCUPACIONS ANGLESES DE MENORCA Menorca, el segle XVIII, com a conseqüència de la Guerra de Successió de la Corona d'Espanya va conéixer una série de dominacions alternatives al llarg de la centúria. L'any 1701 reconegé com a sobirà Felip de Borbó, i el 1706 davant la intimidació d'una esquadra anglo-holandesa, els austriacistes s'ensenyoriren de l'illa, amb l'excepció del castell de San Felip, en resistiren partidaris de Felip de Borbó. Els assetjats varen rebre auxilis de França el gener de 1707. S'apoderaren de tota l'Illa i desencadenaren un moviment de represalies contra els austriacistes. El mes de setembre de l'any 1708, una esquadra anglo-holandesa desembarca les seves forces i s'apoderà de l'Illa a fi de restituir-la teòricament a l'Arxiduc Caries, per l'any 1712 després de l'ascens de l'Arxiduc al tren de l'Imperi Austríac, fou substituït el pabello austríac per l'anglès, situació que es confirmà pel tractat d'Utrecht de l'any 1713. Ens trobam amb la primera dominació englesa que dura fins el 1756, moment en qué els francesos, en iniciar-se les hostilitats de la Guerra de Successió s'apoderaren de l'illa, amb la intenció de restituir-la a Ferran VI, a condició que sortís de la seva neutralitat i donés suport a França enfront llur enemiga comuna Anglaterra, oferiment que el sobirà espanyol rebutjà. Amb la Pau de París (1763), va tornar a mans dels englesos fins que l'any 1781 una esquadra franco-espanyola expulsà els englesos, dins les operacions conjuntes d'ajuda als colons nord-americans insurgents i d'hostigament als britànics, s'inicià una breu etapa de govern espanyol. L'any 1798, coincidint amb la guerra finisecular que va mantenir Espanya amb Anglaterra, aquesta tornà a ocupar Menorca, aquesta vegada efimerament, fins l'any 1802, data en qué per la pau d'Amiens fou retornada ja d'una manera definitiva a la Monarquía hispànica.

COMERÇ, IMPORTACió I EXPORTACIó A FINALS DEL SEGLE XVIII A finals de l'edat moderna, és a dir, a les darreres décades del segle XVIII, s'evidencia el fracàs de les Illes en l'intent de ser autàrquiques en materia de cereals. Continuaren produint-se desequilibris importants entre la quantitat d'aliments produíts a les Illes i els que es necessitaven per assegurar el sustent de llurs habiiants. D'aquí que la població illenca depengués completament de les importacions de cereals i bestiar de tota una série de mercats subministradors de l'exterior per a la seva subsistencia. En contrapartida, les Illes tenían poc que oferir. La Societat Econòmica d'amics del País, fundada a Palma l'any 1778, va intentar sense éxit el foment de la producció d'altres géneres que podía oferir Mallorca, com oli, aiguardent, panses o ametlles, per a que el nivell de les exportacions pogues a vegades aconseguí d'equilibrar les importacions, particularment de ce

Ver mapaweb: área de paret seca
Ver tipologías de piedra