|
Artifex
(Texte traduit del original francés )
- Bestiari
--
Grifo -
Quimera -
Esfinx -Basilisc
-
Unicorni -
Grifo ( Griffon en Francia,Griffin en Inglaterra,)
El Grifo té les orelles i part posterior del
cós del lleó, el cap i la banda devantera
del cós de un aguila. Es un animal noble, que
reuneix les característiques del rei dels animals
i el rei de les aus, reinant tant en la terra com el
el cél.
Procedeix de la Mitologia Grega, a hon estaba consagrat
a Apolo, qui el montava.Se le atribueix el títol
de guardiá de la justícia. Es repressenta
a vegades als grifos mascles amb les puntas raiants
en lloc d'ales.
El grifo reapareix al principi del cristianisme en
els bestiaris, o alegoríes sobre les bisties,
de San Basili iSan Ambrosi.Están presents igualment
en forma de Gárgoles en la arquitectura gótica
a final de la edad mitjana.
El Opinicus es una criatura similar al Grifo amb la
diferencia que té les 4 cames del Leó.
En la Heráldica, el Grifo simbolitza la Forc,a i la
Vigilancia.
El diccionari del Simbolísme de Hans Biedermann diu
sobre el Grifo:
Animal fabulos, simbolicament significatiu per el seu
domini de Terra i Cel. - degut al seu cós de
Lleó i ales de Aguila.Te antecedents tipológics
en la antigua Asia, especialment en el k'rub asiri,
que tambié es el origen del Querubi Hebreu.
Las representacions frecuents de criatures tipus Grifo
en el Art Persa les fou simpolitzar a la antiga Persia
als Hebréus. En Grecia el Grifo era un símbol de forc,a
vigilant; Apolo cabalgaba un, i els Grifos guardaren
el or de los Hiperboris del llunyá nort.
El Grifo fou també una encarnació de Nemesis,
la deesa de la retribució, i giraba la seva roda
de la fortuna.En la Lejenda la criatura fou un símbol
de Soberbia (orgull arrogante), perque es diu que Alexandre
el Gran intentá cabalgar a lloms de Grifos fins
a la vorera del cel.
Al principi fou també representat com una figura
satánica atrapant animes humanes, la criatura més
tard es converí (a partir de Dante) en un símbol
de la naturalessa dual(divina i humana) de Jesucríst,
precisament per el seu domini de cel i terra. Las asociacions
solars de Lleó i Aguila Afavorian aquesta lectura
positiva. El Grifo es converteix dons en el adversari
de Serps i Basiliscs, ambdos visualitzats com encarnacions
de dimonis satánics.Inclus la Ascensió de Crist se vá
asociá amb el Grifo. La criatura aparegué
tan frecuentment en les arts aplicades (tapiceríes,
el travall dels argenters )com en la Heráldica.
In the latter domain, Boeckler (1688) oferí la
seguent interpretació: "Els Grifos son representats
amb un cos de lleó, un cap d'aguila, llargues
orelles i urpes d'aguila, per indicar que un ha de combinar
inteligencia i forc,a."
 
Para ampliar informació:
Veurer Bestiaire
(en francés)
Veure
Bestiari Grec
VeureMitologia
|
