|
Miquel Ramis
( El seguent texte es una adaptació de la
narració oral d'en Jaume Salom, "en Jaume
calanxo", )
La mina carolina languideix avui, a l'entrada de Santa
María del Camí, entre sembrats i pinars.
No obstant fa anys fou un actiu centre industrial que
donava travall a mols traballadors.
La mina té un pou vertical per hon s'extraia
el mineral, que era transportat a l'estació de
Santa Maria, desde hon viatjava a Palma en el tren de
vía estreta. Allí continuava, per devall
de la ciutat, fins a sortir, per devallde la murada,
al moll, desde hon embarcaba amb destinació a
la fábrica de Ciment de Fagregas, propietari
de la mina.
Resulta lamentable la manca de visió dels governants
de lépoca, incapassos de veure l'importancia
de mantindre una vía que creuava Palma per devall
terra amb direcció al port, en un moemnt en que
Londres estava en plena creació del primer metro
suburbá. Aquest tunel sería avui una llanc,adera
perfecta per conectar la Plac,a d'Espanya amb el moll,
amb dues o tres parades internitges, i el seu exis económic,
garantit.
Any mes tard, la mina pasá
a mans de l'amo de Miret, la fábrica de beghudes
refrescants local, que utilitzá la mina per abocar
centenars de camionades de llimones exprimides amb que
havpia fet les seves lllimonades. D'aci un grapat d'anys,
cualque cientific es trencará les neurones intentant
explicar l'existencia de microbis o reaccións
químiques descubertes al fons de la mina, que
sons poden naixer en presena d'acid cítric...
En la Serra d'Alfábia es
troba un altre mina, la de Son Creus, en la carretera
de Bunyola a Orient, explotada durant seglos, suposadament
desde d'epoca romana, que té una entrada horitzontal
en lleugera pendent, per ibrirse llavors en varies galeries*.
Una mula arrosegava les vagonetes fins al interior,
i desde allá baixaben soles, carregades, per
la lleugera pendent avall, frenant a fí de no
agafar velocitat. S'extreia plom, coure i material per
l'elaboració de vernís, utilitzat per
envernissar el fanc. Jaume recorda com el seu pare,
el darrer encarregat de la mina, li contava l'impreíble
ppes dels petits saquets que eran enviats, també
per el tren, en aquest cás de Soller, cap a Palma.
Las galeríes contaben amb
pous verticals per ventilació, habitualment tapats
amb branques per evitar que cabres o cac,adors pogueren
caure accidentalment. Una vegada dos amics sortiren
a cac,ar. Un d'ells, coneixedor de que l'altre l'enganaba
amb la seva dona, aprofitá per donarli empenta
dins de un dels pous, per inmediatament anar al poble,
fent grans gestes, de que no podía trobar el
seu company.
S'organitzá la pertinent
batuda, cridant al desaparescut a veus per tota la montanya.
Cual no sería la sorpressa del supossat assasí,
cuan una veu va respondre a la cridada, desde dins el
pou. L'afortunat caiguent sobre les branques que tapavenel
pou, havia baixan uns 7 metres fins que ses branques
es varen engantxar entre les pedres que formaven les
parets del pou. An intentar pujar, les branques amenac,aven
amb desplomarse, per lo que el podre homme havía
permanescut hores totalment inmovil, sense atrevirse
a mourerse. Amb ajud d'una corda, fou finalment restatat.
Nosabem com acabaria l'historia pero es segur que no
tornarena sortir junts a cac,ar...
Fá molts d'anys, un dels encarregats, coneixedor
de cuan les vetes pormetíen cualque pepita dárgent
**, se vá possar d'acord amb
un parell d'hommes de confianc,a per cavar d'amagats
i repartirse lo que venien. Varen treure un bon doblers
fins que decideren reobrir una antiga galeria derrumbada.
Rera varies hores de travall, a cop de pic, una tromba
d'aigua reveltá el tap que estavan picant. Durant
els anys que havía estat cancada la galenia s'avia
anat omplint d'aigua, taponada per el derrumbament.
L'aigua els va arrossegar fins que per sort quedaren
engantxats en uns dels creus mentres la torrentada sortia
per la galeria principal.
*La descripció correspon exáctament a un
Quanat, por lo que posiblement
fora cavat originalment amb aquest objectiu, transformándse
en mina en vista del material extraígut.
**En la taula d'elements, el plom i la plata están
separats per un sols electró. Aquest es el motiu
cientific de la cerca de la treansmutació dels
metalls que cercaven els alquimistes : transformar el
plom en plata ( i en una petita cantitad d'or) se bassaba
en l'observació de que en totes las mines de
ganela o cerusita(menas del plom) es troba una mica
de plata de tant en tant.
Veure
área Illes Balears
|
