Els símbols cristians, com els d'altres tantes cultures i religions, beven de símbols pagans, absorbits e intregrats, en una hábil operació dissenyada per vencre la resistencia dels ciutadans a abandonar les seves referencies d'avió.

Un exemple paradigmátic es la nit de San Joan, festa pagana hon les hagui, que festeja el solstici d'Estiu, i que es vé celebrant durant milers d'anys. Els cristians, simplement es varen limitar a fer-la coincidir amb San Joan, de manera que lenta pero inexorablement, cuasi hem oblidat el seu significat original.

La ovella i la Creu :La ovella del sacrifici. La forma antiga de torrar un xot, encara emprada a Sudamérica ( asado criollo) es col.locándlo sobre una creu clavada en terra tombada cap als calius.

La Creu : La creu original es el "Tau", creu en forma de "T" en la que els romans cruxificaben als condennats, ferman-los amb cordes. A Jesucrist el claven a la creu amb claus i li col.loqen un cartell burlesc amb la paraula "INRI" ( Rei dels Jueus). Aquest cartell, amb el temps, evoluciona fins a arribar a ser la part superior de la creu tal i com la coneixem actualment. En la edad mitjana, els templaris recuperaren el cult a la Tau, coneguda actualment com una de les creus templaries. La església gótica es composa d'una nau travessada per un creuer: una gigantina creu visible desde el cel.

El Gall : segons San Ambrosi, es el Cristo que desperta i guía. Amb el seu cant dematiner, expulsa els dimonis nocturns.

Els 4 evangelistes: Cada evangelísta té el seu símbol: Lucas , el bou, Mateu , el ángel (l'homme), Marc, el Lleó, Juán, l'aguila . De ahí que el símbol de Venecia sigui el Lleó ( San Marc es el patró de Venecia).El "tetramorfo" es una composició simbólica medieval : Cristo rodejat per els 4 evangelistes. Ells enrevolten al Rei Deu com feien a Egipte els cuatre fills d'Horus rodejant la momia (el futur resucitat). En les antígues esglesias d´0riente veim als evangelistes representats amb caps d'animals sobre un cós humá, segons l'antiga mitología egípcia.

El pelícan místic	Alegoría de la Compasió

El pelícan místic : la gran au s'obri el pit per alimentar amb la seva sang als seus petits. El un alimenta als tres. Cristo viu en nosaltres. L'imatge correspon a la Creu de la custodia de la Esglesia de Porreres, obra cumbre de la orfebrería mallorquina del s XIV. Just devall está el esmalt de la resurecció de Cristo sortint del baúl. Cuan en misa el capellá beu ví del calix, está beguent simbólicament la sang de Cristo, rebent la vida d'ell.

Els egipcis deian que aquest animal simbolitza la compasió, dons en els 120 dies que dura la incubació, no se allunya del niu mes que el imprescindible. Si no troba res per donar com aliment als seus fills, se fer amb el bec la cama i amb la seva sang els alimenta, al estimar tant a les seves cries que com per no poder aceptar que morir per manca d'aliment.*

Els pans i els peixos : recorden el miracle del sermó de la muntanya, hon es reuniren centenars per escoltar a Jesús. A l'hora de repartir el menjar només havia 5 peixos i 2 pans. Miraclosament de la senalla seguiren sortint pans i peixos, fins que pogueren alimentar a tots. La tradició diu que el nin que duia la senalla era San Marc,al. Per aixó el símbol de la Esglessia de San Marc,al i també del terme de Marratxí son els pans i els peixos

La sagrada trinitat : Pare, fill i esperit sant. Novament el numero 3, novament el triangle com simbol d'equilibri i complementarietat. Els tres claus de Cristo, Les 3 negacions de San Pere, Las tres vegades que Cristo crida al seu pare. Les 3 virtuts teólogals...

*Nota 1:Aquesta simbología cristiana impregna fets cotidians, com la costúm de copejar 3 vegades cuan se crida a una porta, o la costúm de dir "Jesús" cuand cualcú fá un echem (amb l'etchem s'expulsen dimonis i la paraula "Jesús" els extorsisa, anulant els possibles mals efectes.)

** Nota 2: Cesare Ripa. Iconografía (1593)

Veure simbología hermética de les Catedrals