El projecto Artifex balear preten la elaboració de un catáleg d'elements arquitectónics de Ferro i pedra a fí de preservar la herencia histórica i artística en perill de desaparició i per altra banda recollir i ordenar la inmensa varietat de disenys i variants de la regió del mediterráni occidental.

Catalunya, Costes de Franc,a e Italia, Córcega, Sicilia, Cerdenya i Balears constitueixen una zona que comparteix unes arrels comúns, histórica i per tant arquitectónicament.

En la labor de recopilació de Artifexbalear a Mallorca hem pogut constatar que a partir de un element arquitectónic en apariencia simple, es poden recollir decenes i decenes de variants locals, como en el cas dels herratjes de porta, els mes expuosats al expoli i al robatori. Baules, llamadore, poms, tiradors, bocaxclaus, en ferro forjat, llautó o aram, pulits o grabatos, rústics i sofisticats. Una vegada iniciat el catáleg, resultá natural extenderlo a altres elements arquitectónics singulares : penells, colls de cisterna, volades, finestres, carasses, fonts, escales, moldures, trespols de pedra, torres,...

A fin del segle XIV en el portal de Mirador de la Seo de Palma traballaren artístas catalans como Pere de San Joan, francéssos como el picard Jean de Valenciennes i atros de origen incert como Rich Alamant. A su vegada, un Jove Guillem sagrera beuría de aquests coneixements per madurar com artísta per crear la Llotja de Comerciants i los tornaría simbólicament trabajllant en San Joan el Vell de Perpignan o en el Castell Nouvo de Nápols.

Altres membros de la saga Sagrera traballaren en las Catedrals de Tarragona i Gerona. El propi Sagrera fou dels 10 mestres d'obra més prestigiosos de la corona de Aragó convocats en 1416 per el Bisbe i Capítul de Girona para decidir si continuaban la construcció de la Seo de Gerona amb el disseny original de 3 naus o cambiabven al nouo diseny de nau única que se estaba impossant.

La pedra de Santanyi, maiolica y siurells:

La pedra de Santanyí es sobradamente coneguda per les seves cualitats estétiques i constructivas, haguent estat extensament utilitzada en la construcció de edificis emblemátics como la Llotja de Palma sense anar mes lluny. Se exportá pedra per a la construcció de la Catedral de Barcelona i el seu color blanc destaca en la cúpula del Castell Nuovo de Nápols.

La influencia clara del Gótic borgonyés en l'obra de Sagrera, les influencies catalana e italiana en el disseny de la arquitectura tradicional, la Llotja de Valencia, filla de la Llotja de Palma evidencien una contínua relació fluída de artístes i canters en el mediterráni occidental sirvent Mallorca com nús de comunicacions comercials entre el nort d'Africa i les costas europeas. Per example la paraula"majolica" que identifica un tipus de cerámica barnissada prové de Sicilia per denominar les seves cerámiques coloreades. Mallorca ( Majorica) comerciaba extensamente amb cerámica i de aquí el nom.

Els coneguts"siurells", cavalls i figures humanes de fanc amb un silbat a la esquena, son també comuns en aquesta área del mediterráni. De origen árab, probablemente eran utilitzats primerament como objectes rituale ( com las figuretes dels deus manes romans) i posteriorment como jogines per a nins.

La llista de punts comuns no acaba aquí: teles de vellut i seda procedents de oriente via Italia, tapissos de Flandes, us de loggias, i naturalment, la herencia constructiva romana i la irigacióárab.

Idioma i Cultura:

Un altre dels objectius del projecto es una segona catalogació : la de eines, materials i técniques artisanes i constructives. Una técnica que no se empra es una técnica conden-nada a desapareixer i les paraules que la descriuen també moren. Els actuals paletes empren un bocabulario degradat, plé de barbarismes cuan dispossam de un riu de paraules que languidece i es rovellen faltes d'us.

Amb Internet, l'us de les paraules pren un nou significadt: la recerca en un cercador de la paraula" cantero" mai proporcionará la riquessa de resultats que si a més emprem "freemason" , "Chantier","Steinmetz", "muratori" "compagñon"...

El idioma es Cultura. Cada nova paraula es como un fil del que se comenc,a a tirar i no se sap com acabará. De la paraula"cantero" vé"mason",, "simbología", "roriczer" i de sobte mos trobam aprenent sobre la geometría dels cantero que disenyaben i calculaven els seus edificis sense ajut del número pí o arrels cuadrades en una enginyiossa utilització del compás i la escuadra, que per cualque cossa son el símbol dels canters.

Cuantes mes paraules coneixem en varios idiomes describint técniques, eines o personatjes, mes probabilitats tenimos de trobar en Internet informació relacionada.

La palabra "arfitex" ( artesá, artísta en llatí) ha sigut triada per ser un patrimoni comú de tots. Destaca lo que mos uneix i mos recorda un passat comú. El Imperi romá fou en el pasat nexe de comunicació i cultura en tota la mediterránea. Internet es avui el que recull el testigo i s'encarrega de comunicarnos, rápida i efectivament per que poguem creixer, conscients de la nostra identitat propia, en un projecto comú, mes gran.

Proposta e Invitació:

Artifex propossa la creació de projectes propis ( artifexcatalá, artifex toscá, artifex siciliá, artifex rossellonés...) a fí de crear una xerxa de formació e intercamvi entre projectes identificatius de cada realitat concreta pero integrats a la vegada en una visió i objectius comúns i europeus.

El objectiu comú es conectar les diferents bases de dades per efectuar un análisis comparatiu de elements arquitectónics per familias. Segurament trobarém que un disseny desaparegut a Mallorca en el segle XVII perviu a Sicilia, o que Valencia manté un altre estretament emparentat amb un motiu típicament rosellonés. Entre tots podems reconstruir el catáleg complet, enriquinmos mútuament amb el coneixement de la riquessa arquitectónicai creativa que hem heretat.

Si aquest treball sencill i honest te ha tocado el cón, dons ets la persona indicada para impulsar un projecto similar a la teva zona. Contáctans i parlems ( en el idioma que sigui...)

mramis@artifexbalear.org