(Miquel Ramis)
El verdug es la coneguda serra de tallar troncs a
dues mans, tán habitual en las películas
del Oest. Lo que no es tán conegut es que tradicionalmente
se utilitzaba en Balears per tallar el marés.
Actualment lús de la amoladora rádial
parecería eliminar esta eina, pero la amoladora
grossa , amb el seu disc de 350 mm, només ofereix
un tall útil de 7 cm, lo que la fá clarament
insuficient per efectuar talls de gran espessor. Aquestos
es fán amb el verdug ( tronzador). Personalment
primer trass talls perimetrals en les cuatre cares amb
la amoladora radial, lo que redueix el gruix a tallar
amb el verdug en 14 cm (7 per cada banda) i també
serveixen de guía para que la fulla no se desvíi.
En els últims anyos ha surgit una nova eina
, la motoserra per tallar marés. Consisteix en
una motoserra eléctrica com las de tallar troncs
de baixa velocitat a la que se le ha sustituit la cadena
per una altra especial amb dents de widia. La seva desventaja
es que no es gaire precisa i per tant sols serveig per
talls de desbaste, per no parlar del seu elevat preu.
La cadena está refrigerada per oli, amb el que
també las bandas talladas quedan tacades.
Como en tántes altres vegades,la técnica
tradicional no ha sigut encara superada, dons si bé
es cert que el talle es més rápid i cómodo
amb la motoserra, el temps global utilitzat
en tot el proces es el mateix, ja que el tiemps
que la motoserra estalvia al tallar, ho perd llavors
al tenir que escairar i repasar el tall.
El verdug en camvo, ben utilitzat, deixa un tall net
prácticament escairat.
Com ejercíci, no solsament robusteix el cos
del canter(1), sino que l'acostumba a traballar en equip,
dons es impossible tallar de forma fluída sense
una perfecta sincronització entre les dues persones
que serran.
Notes:
(1) Lo de "enfortir el cos" no es
un tema secundari ni molt manco en un travall on es
manejan pessos i moltes vegades es treballa en posturas
incómodas. Una bona esquena i bons brassos son
imprescindibles per traballar la pedra. Un tallista
amb magreconstitució sols por tallar en marés
i en petit tamany, lo que l'invalida com a canter.
(2) En aquests temps de "políticament correcte" resultará
extrany que parli sempre de canters en masculí.
La utilització constant de frases tipus" Un/una tallista
amb magre constitució...lo que el/la invalida com canter/cantera"
resultaría una mica agobiant, tant per el que escriu
com pera el que ligeix. Per no parlar de la confusió
de termes entre la cantera (lloc de hon se extrau la
pedra)i la cantera ( dona que llaura la pedra).
Per tant,quedi clar que les dones son benvingudes a
aqueste feude masculí i que la convenció"canter"
engloba els dos génres per cuestió de simplicitat.
VeureRasquetas
VeureEscarpera
VeureEscarpera de dents
|