INVOCACIÓ: "Que el Soberá Poder del Deu etern, Pare i Creador del Cel i de la terra, la sabiduría del seu verb i la seva infuencía, siguin amb nostra empressa i ens fai la gracia de conduirnos de manera que meresquan la seva aprovació en aquesta vida i obtindrem despreés de nostra mort la vida eterna".

1.- El vostro primer deure es es honrar a Deu i observar les seves lleis, perque son preceptes divins, als que tot el mon deu obediencia. Per aixo heu d'evitar les heregies i no ofrendre a Deu.

2.- Seréu fidels al vostre rei, i en cualsevol lloc on es trobasiu, os sometreu lealment a l'autoritat. Evitat sempre cometre el crim d'alta traició , i si la descobriu, denunciadlo al Rei.

3.- Estau sempre prestos a auxiliar als altres a qui os uneixen llassos d'una vertadera amistat, sense que per aixo servesqui mai d'obstacle la diferencia de religió o de opinió.

4.- Heu de ser fidels, principalment els uns respecte als altres, comunicarvos els descobriments que fagueu del vostre art, i ayudarvos mutuament; no calumniarvos; i procediu com volgueu que procedesquin amb vosaltres. Si arribara a succeir que un germá faltara als seus deures amb un altre germá o amb persones cualsevol, o es fés culpable per cualsevol altre falta, tots han de ajudar a repara el mal i a corregirse per lo succesiu.

5.- Tambié heu de conformaros exactament amb les decisions i disposicions acordades en les llotjes, i no confiar a nigú que no sigui de l'ermandat, els seus signes particulars.

6.- Que cadascun per si se abstengui cuidadosament de tota desllealtat, perque l'honor i la fidelitat son indispensables per el sosteniment de la asociació, i una bona reputació es un gran bé i es necesari noperdre de vista també l'intereés del senyor i mestre a qui serviu, i acabar sempre convenientement les obres que vos encarreguin.

7.- Es indispensable també pagar íntegrament lo que debeu, i sobre tot no adquirir mai deutes que comprometin l'honor de la hermandat.

8.- Recordau sempre quie cap mestre ha de emprendre un treball si no es set capac, de executar-ho; perque causaría el major perjuici a'lárt i a la asociació. Tot mestre ha de guanyar sempre lo suficient per que ell visqui i puga pagar els seus obrers.

9.- Ningú ha de tratar de suplantar a unaltre, perque es necessari deixar a cadascun el travall que jagui pogut procurarse, a menys que se reconegui que es incapás de execurat-ho.

10.- Cap mestre ha de admentre a un mosso, si no es compromet a traballar per espai de 7 anys ; i per reber-lo ha de contar amb l'aprovació dels germans.

11.- Per que un mestre o un company puga presentar a una persona, es necesari que aquesta persona hagui nascut lluire, que tengui una reputació intachable, que tengui capacitat i que els conservi tots.

12.- Se recomana molt eficac.ment a tots els comnays que no critiquin el treball dels altres, encara que no sapiguen executar-ho tan bé com ells.

13.- Tot mestre ha de sometrés a les observacions que li gafi el director general de les obres, i els comnays han de tenir en comte las que li dirigesquin els mestres.

14.- Tots els masons han de obeir als seus superior i estar prestos a fer cuant els hi ordenin.

15.- Tot masó ha de acollir carinyosament als comnays que arribin del continent, i els fasin les senyals i signes de reconeixement. Han de cuidad d'ells com está mandat, en el moment que arribi a la seva noticia son desgraci.

16.- Ni els mestres ni els companys han de donar entrada a las llotjes al qui ho hagui estat rebut masó ; ni han de ensenyar lárt de la forma, ni deixarli treballar la pedra, ni utilitzar el escaire, ni indicar-li l'us. "Aquestes son les obligacions que es gbó i útil observar. Lo que en lo cucesiu es consideri també útil i bó, haurá de ser registrat per els superiors, donat conexeiment d'ell, en les prescripcions noves que s'adoptin".

Notes:

Les constitucions de York en Anglaterra son un dels documents més antics que recullen les normes deontológicas ( étique i de comportament) dels masoes . Como veim, sorpren d'una part el caracter obert que indica clarament que no es tracta de persones vulgars. En aquells temps tan obscurs i plens de fanatisme, resulta molt avanc,at xerrar, com en el punt 3, de " auxiliar als amics encara que no siguin de la mateixa religió..." No hem d'oblidar que els coneixements técnics dels masons provenen d'Asia menor, de terra d'infels...

Punt 4. Queda clar que el ´métode d'evolucionar en l'art consisteix en la transmisió dels coneixements adquirits per el bé de la logia que es dir del ofici. De aquesta manera, la técnica evolucioná rápidament, poguent en molts pocs anys comenc,ar a construpír les primeres catedrals gótiques, compexisimes técnicament.

Punts 5 i15: El coneixement está reservat a qui tenen un códig étic i son, per tant, mereixedors de reberlo i fer bon ús déll. Els secrets masons son, en la seva major part, secrets técnics de trassa, disseny i construcció.

Punt 7: Planificació allarg plás; el prestigi de l'hermandat de masons es fonamenta en el prestigi que poguin adquirir individualment els seus integrants. El respecte indiviaual es convereix en un respecte al gremi.

Punt 10: l'aprenentatge es llarg e individualitzat. Cada menstre solsament podia tenir un mosso a la vegada. Una vegada examinat passava a ser oficial ( "Compagnon" en Franc,a, "fadrí" a Mallorca ). El grau de mestre canter s'adquiría més tard i uns pocs arrivaban a Mestre d'Obra ( combinación de encarregat dóbra i Arquitecte)

Punto 11 i 15 : La Lotja está oberta a rebre masons procedents de altres llocs, no es un estament tancat.

Veure área de simbología i tradició