El terme "picapedrer", engloba varios oficios relacionados con la construcción : mestre d'obras ( arquitecto y mestre d'obra), trencador de marés o predís, cantero (talla del sillar y de los elementos arquitectónicos), imaginaire ( escultor) y marger o paredador.

Gracies a les cróniques i registres, conexeim alguns noms de mestres locals com Jaume Mates, Antoni Sagresam, Jaume Gancelm, Francesc Ferrer , Pere Dalmaci, Frances Sa Torre i la reva relació amb algunes cases nobles i edificis com el Monasteri del Puig de Pollensa, (1395. Antoni Boscá), Reforma de Santa Clara ( 1503. Joan Sagrera, Jeroni Ferrer, Daniel Pou, Juan dez Payti ).

Voltant el any 1500. el colectiu de picapedrers no escapa a la lenta decadencia que el gremi pateix desde el segle XVIII, una vegada acabada la primera explosió de catedrals gótiques i a on disfrutavan d'una situació económica i posició social no superada encara en la actualitat. Per example, a les forces convocades a 1517 per a la defensa de lílla contra els atacs dels pirates, els picapedrers y moliners, representaben tan sols un 6% dels 2007 convocats ( 124 hommes).

La situació millora una mica al segue seguent amb les grans construccions barroques pero mai tornan a recuperar el status economic, que segueix una línea de progresiva reducció dels ingressos. En el seguent quadre veim que durant 100 anys els mestres d'obra veuen el seu salari prácticament congelat, mentres que els fadrins ( oficials) milloran una mica el seu, pero ambdos pateixen una lenta devaluació respecte als preus de mercats, constatable gracies a la comparació amb el preu del blát, aliment de referencia de l'epoca.*

/ Dades de.Vaquer.N.Sociedad económica de amigos del País 1987.)

Les cifres en verd son estimacions obtingudes per l' aplicació de una mediana al llistat de anys anterior. En el quadre es veu que mentres a 1552 el jornal d' un mestre equival al 32% del preu del blat, a partir de 1581 no supera el 17%, es a dir, una reducció brutal del seu poder adquisitiu. Mentres tant, el jornal del fadrí millora respecte al de Mestre fins a la quasi equiparació, pero en termes absoluts segueix equivalent a un 10% de mitja del preu del blat .

Si pensam que una cuartera ( 6 barcelles: 70,34 litros) de blat proprorciona menys de mig sac de farina blanca, podem fer una estimació d'una bossa de 4-5 kilos de farina per jornal de fadri, suficients per alimentar a la familia pero no per massa mes.
Per altra banda, els mestres es protegeixen contra l'inflacció acordant una part del seu sou en especie: pá, llenya, vestits, calc,at i carn son part habitual en els acords. Fins i tot trobem partides " d'aygue ardent i tabach" en qualque contracte.

El sistema de aprenentatge es basava en el "mossatge", de 4 anys , per el cual l'aprenent abonaba una taxa de 8 lliures, equivalents a uns 20 jornals. A aixó s'afegien els drets a exam de mestre : 10 lliures ( uns 25 jornals).

Aquestes tarifes no se aplicaban als fills dels mestres, que podien examinar-se als 20 anys amb nomes una cuota de 2 lliures. Per tant, el obrer, vivia en males condicions, agravades per els periods de inactivitat y/o mal temps, raó per la cual aquest gremi varen liderar la revolta de las germanías.

Ver área Iles Balears
Ver lista de Diocleciano
Ver medidas antíguas de Mallorca
Ver Convent dels Mínims de Sta María