|
(Miguel Ramis)
Un maestro mallorquín, José Gelabert,
elaboró su libro de trazas y monteas a mitad
del siglo XVII, con la clara intención de que
fuese un manual dirigido a un público especializado.
El libro lo componen dos partes, al margen de un prólogo
y de las ordenanzas de la ciudad de Barcelona, la primera
trata sobre lo que él denomina “trazas
manuales” y la segunda sobre las “biajadas
y de mayor maestría”. De todo su repertorio
nos interesa destacar las “voltas”: en torre
redonda (media naranja en capilla redonda de Vandelvira),
por arista, en rincón de claustro. Y en la segunda
parte los cortes de traza oblicua, varias escaleras
y sobre todo un grupo diferenciado de “capellas”
que son bóvedas de crucería simple de
distintos tipos de planta (cuadradas, perlongadas, poligonales)
y diferentes perfiles (apuntado, escarzano, apainelado).
También define la crucería estrellada
con terceletes (capilla de cinco claves) sobre planta
cuadrada y perlongada que, según su parecer,
es la más dificultosa de todas.
bóvedas valencianas de cruceria. e-textes.
.........................................
Josep Gelabert es autor de l'únic tratat arquitectónic
mallorqui conegut. Escrit en el 1653, es un tractat
de esterotomía de la pedra, es a dir, sobre les
técnicas de talla i col.locació de elements
arquitectónics compostos : arcs, voltes, petxines,
cúpulas,escalas...
Nascut al 1622, es va iniciar en el ofici de la má
de son pare, també mestre d'Obra. En el any 1644
va obtindre la maestría, comença a escriure
el llibre en1651 ,en cual acabá al 1653, als
33 anys, al seu domicili del carrer San Pere. Al llibre
de defuncions de la parroquia de Santa Creu se registra
el seu óbit als 45 anys. La mort fou consecuencia
de una caiguda desde un bastiment al al carrer de San
Felio*. Fou sepultat a la capella de Nostra Senyora
en la mateixa esglesia.
El tractat es completa amb un index de la normativa
jurídica de Jaume I relativa amb les servidumbres
de veindat i edificació.
El tractat es conserva a la biblioteca del Consell
Insular. Al fons Alemany es pot consultar una edició
faccimil de 1977,publicada per el Institut de Estudis
Balearics.A pesar dels numerosos dibuixos que acompanyan
al texte , el tractat es de dificil comprensió
per la seva especificitat técnica i al catalá
de lépoca i per estar escrit a má alzada.
En cuant al contingut técnic de la primera
part,, comenc,a amb l'us del compás i la escuadra
y la construcció de polígons i figures
básiques : cercol, octógon, cuadrat y
rectangle.
A continuació explica els dissenys i tall dels
principals arcs utilitzats a la época : apuntat,
tercelete apuntat, redó o de mig punt, ansapaner
de 3 punts i ansapaner de 5 punts, adaptats al seu us
a portals, finestras i voltas. Finalment inclou variants
e "invencions propias", variants en las voltas
de aresta.
A la segona part, com ell mateix diu , tracta de "
las Vartaderas trases del Art de picapedrer ab la qual
sa demostran las trases biaxes y de major mestranse
comensant ab la horde seguent, Archs, Portals, Revolts,
Pitxines, finestra de cantó, Bombarderas, Scales
etty", es a dir, l es trasses de montea de
més complicació técnica .
El texte está recolzat amb referencias constants
a elements arquitectónics de Ciutat, amb lo que
es també una mena de crónica arquitectónica
del s XVII, mencionant moltas construccions que no han
sobreviscut ans nostre días.
Per altra banda, el texta reflecteix la distribució
de funcions en el gremi de la construcció a la
época : Per una banda el Picapedrer Mestre dóbra,
responsable de la estructura tant desde el disseny com
a la execució técnica, i el arquitecte
i escultor, responsable del embelliment del edifici
partint dels ordres clásics.
Gracies a aquesta distinció el Mestre dÓbras
conservá i desenvolupá les formes i técniques
locals, la herencia gótica,, preservadas de influencias
foranas, mentres que el escultor maquillá el
edifici amb elements procedents de les vanguardies europeas
(renaixement) sense que els espais o tipologías
constructivas foren cambiades, per lo cual le fou recompensat
ocasionalment amb el titol de arquitecte.
* Divendres als 24 de febrer 1668 a les sinch hores
de la tarda en casa lo Seihor Daniel Abrines al Carrer
de St.Feliu al costat del Señor Paborde Colom
que son cases suas treballant de son art Joseph Gelabert
picapedrer (que estaba al Carrer de St. Pere al costat
del Patro Sebastia Ferregut alias rotget) estant a un
bastiment es trenca y es rompe y caygue al payment de
la sapa que havia dos canes de alt, de que li sigue
gran copia de sanch per lo nas y boca sense parlar ni
donar señals de confessio sino lo aliento que
dura per spay de mitge hora, de que morí, rebe
el sagrament de la extrema uncio tan solament, y a la
mitge nit lo enterraren en la nostra Yglesia parrochial
en vas de Nostra Señora era home de 45 anys,
no feu testament, ni obras pias Anima eius requiescat
in Pace Amen."
Nota 1: Dos canas de alt: va caure de davers 3,12
m de altura.Veure Mesures antigues
,(cana de Mallorca)
Veure: Trassat de la columna
ochovada
Veure : El Picapedrer a la Mallorca
del S XVI-XVII
Veure: un contracte medieval
|
